«La defensa i recuperació de les varietats de raïm autòctones, en contraposició amb la proliferació de les varietats foranes, és el tema de debat més candent i aferrissat actualment en el món del vi, a Catalunya, però també a la majoria de zones vitivinícoles europees, excepte, és clar, a les zones productores franceses d’on són originàries les varietats que a la resta d’indrets es consideren foranes.»
“El cert és que, en un món globalitzat, la singularitat és un valor afegit. Així que el fet de disposar de varietats autòctones locals, que diferencien els vins catalans de diversos indrets i els donen una personalitat única, és una oportunitat que no es pot deixar passar. Així, el trepat a la Conca de Barberà; el xarel·lo al Penedès; el macabeu a Tarragona; la garnatxa blanca a la Terra Alta; la garnatxa i la carinyena negres al Priorat, el Montsant i l’Empordà, on s’està recuperant també la carinyena blanca; el picapoll i el mandó al Pla de Bages, i la pansa blanca a Alella, a més de la trilogia del cava -macabeu, xarel·lo i parellada-, són un patrimoni únic que s’ha de reivindicar. Ben segur que és per això que a la DO Costers del Segre estan treballant en la recuperació de la varietat trobat.»
L’article sencer, aquí:
