El reconeixement com a vi de finca qualificada és el màxim que es pot concedir a un vi català, i actualment només el tenen 14 vins. L’Incavi exigeix una sèrie de requisits per atorgar aquesta distinció i cap dels quals inclou o recomana l’ús de varietats tradicionals per sobre de les foranes. En conseqüència, dels 14 vins de finca qualificada de Catalunya, tres són monovarietals de varietats foranes, quatre són cupatges amb varietats foranes i només set estan elaborats únicament amb varietats tradicionals, dos dels quals (Vinyes d’Olivardots i Eudald Massana) tot just s’hi van incorporar a finals del 2022.
Podeu consultar els vins i la llista de criteris de l’Incavi aquí:
https://enoturista.cat/article/vi-finca-qualificada-INCAVI
Precisament l’Incavi va anunciar l’estiu passat la voluntat de potenciar els vins de finca qualificada, amb la intenció de rellançar les referències que tenen aquesta distinció i promoure que nous cellers es presentin com a candidats a rebre-la. Però per aconseguir que aquesta figura jurídica tingui una credibilitat real, «que s’interpreti com un reconeixement al lligam entre el territori i els vins que s’hi produeixen», caldria deixar d’obviar la necessitat d’incloure la tipicitat de les varietats com a requisit indispensable en la llista de l’Incavi si el que es vol és reivindicar la singularitat del terrer i l’essència del territori.
Si bé no fa referència explícita a la qüestió de les varietats tradicionals, és molt recomanable aquest article de Jordi Bes en què reflexiona sobre el prestigi i el sentit d’aquesta distinció:
https://www.laconca51.cat/creure-en-nosaltres-el-cami-per-rellancar-els-vins-de-finca-qualificada/
