‘Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya’ és un volum rigorós i imprescindible que posa de manifest de manera exhaustiva la singularitat de 24 varietats catalanes.
«17 de les 24 varietats que hi dissecciona són considerades autòctones -la documentació més antiga de les quals s’ha trobat a Catalunya i fa referència al territori català-: carinyena, carinyena blanca, garnatxa negra, garnatxa blanca, garnatxa roja, garnatxa peluda, macabeu, monestrell, parellada, picapoll blanc, picapoll negre, sumoll, trepat, trobat, xarel·lo, xarel·lo vermell i mandó. Les altres 7 s’han considerat varietats tradicionals: malvasia de Sitges, moscatell d’Alexandria, moscat de gra petit, ull de llebre, subirat parent, grec i morenillo. Totes aquestes varietats representen en superfície el 99% de les varietats autòctones i tradicionals de Catalunya i el 70% de tota la superfície de vinya de Catalunya.»
Com a curiositat, i a diferència del que defensem des de La Baula, en el seu recull no s’inclou com a tradicional el Pedro Ximénez. Val a dir, així mateix, que en aquest projecte fem servir el terme «varietats tradicionals» de manera genèrica per referir-nos tant a les autòctones com a les tradicionals, si bé és interessant i més acurada la distinció que fa Puiggròs.
Més informació, aquí:
