“Existeixen almenys dos tipus de viticultura: la «tradicional», que […] cultiva varietats autòctones i tradicionals, i la «moderna», que treballa segons gustos globalitzats i fa servir varietats foranes […]. Les dues tipologies poden donar un bon vi, però la tradicional permet mantenir la diversitat genètica i cultural típica d’un indret i elaborar un vi propi i diferenciat dels altres. En el cas de la moderna, el producte obtingut és més homogeni i estàndard, més semblant al d’altres llocs del món”

“A cada lloc del món, hem de conrear i menjar el que hi és propi. […] Quan ens referim a les varietats locals, parlem de les que històricament hi eren. […]  Això no vol dir que hàgim de demonitzar les altres varietats, però el que es vol és prestigiar el que és propi” 

“La qualitat d’un producte com el vi va estretament lligada a la capacitat de transmetre un sentit identitari i d’arrelament als antecedents històrics”